Bueno, como decía el cocainomano ese del bombín, esto es como perder un partido antes de tocar el balón, pero por lo menos había que intentarlo, es una propuesta de cartel para el salon del manga de este año, en fin, ha sido divertido.
Vigila, com bé et deia el Santi amb la llum groga aquesta que hi dones. Hi ha una diferéncia molt molt petita entre estil o defecte, de vegades es a gust del consumidor, pero el que está clar, es que el estil no ha de convertirse en una limitació. De tipus de iluminació en aquest cas. Potser la llum, en comptes de tenyir el kimono blau de groc, o el kimono rosa de groc, hauria de fer que les parts iluminades, precissament es veïessin blaves o roses. Entens que et vull dir? Igual amb el reste de cosses. La cara del zorro mola un OU!!
Després les maleides tangències. Son una cosa que passa a tothom, i s´han de vigilar, i tajudaran a crear composicions sense parts confuses. Per exemple: A la tassa li surt una mà de asota, sembla una tassa con mano colgando. Que a su vez, parece que esa taza se aguente en un cuerno de dientes de sable, perqué sembla que el braç que sosten la tassa surti de la cara del foxi. També sembla que la cua del dientes de sable este sigui poderossa i ha fet que la pota de la taula segueixi la seva direcció o li tingui por. Que la pota de la taula s´aparti de la cua, vaya. I alguns més n´hi han pero menos importants. Mereix la pena cuidarles en els esboços aquestes tangències. Fan que el dibuix millori molt. Sobre tot que més gent el pugui valorar, perqué es torna molt més llegible a simple vista.
Aixó está guapíssim de la hostia!
ResponderEliminarPERO...
Vigila, com bé et deia el Santi amb la llum groga aquesta que hi dones. Hi ha una diferéncia molt molt petita entre estil o defecte, de vegades es a gust del consumidor, pero el que está clar, es que el estil no ha de convertirse en una limitació. De tipus de iluminació en aquest cas.
Potser la llum, en comptes de tenyir el kimono blau de groc, o el kimono rosa de groc, hauria de fer que les parts iluminades, precissament es veïessin blaves o roses. Entens que et vull dir? Igual amb el reste de cosses. La cara del zorro mola un OU!!
Després les maleides tangències. Son una cosa que passa a tothom, i s´han de vigilar, i tajudaran a crear composicions sense parts confuses. Per exemple: A la tassa li surt una mà de asota, sembla una tassa con mano colgando. Que a su vez, parece que esa taza se aguente en un cuerno de dientes de sable, perqué sembla que el braç que sosten la tassa surti de la cara del foxi. També sembla que la cua del dientes de sable este sigui poderossa i ha fet que la pota de la taula segueixi la seva direcció o li tingui por. Que la pota de la taula s´aparti de la cua, vaya. I alguns més n´hi han pero menos importants. Mereix la pena cuidarles en els esboços aquestes tangències. Fan que el dibuix millori molt. Sobre tot que més gent el pugui valorar, perqué es torna molt més llegible a simple vista.
Arrivarás lluny!
Oriol.